divendres, 14 de novembre del 2008

El País de les Meravelles


Me'n vaig. Sí, tal com ho he escrit, escassos lectors. No és que tingui en ment un suïcidi, no pas. És només que tinc pensat fer un canvi de dimensió. Canviaré el xip, que dirien. Penso deixar enrere aquesta vida superficial i materialista i anar-me'n al País de les Meravelles.

El País de les les Meravelles és un país lliure, per començar. Tothom pot fer el que li plagui, excepte una cosa. Perjudicar els altres. De fet, ni que volgués podria. Hi ha una mena d'energia que no permet fer mal als altres, ni físic ni psicològic. A mi em sembla just. En aquest país, pots pensar una cosa, i t'apareix del no-res. Ara, quan deixes d'usar-la desapareix, i si més endavant tornes a desitjar-la, et torna a aparèixer. Si allà desitgessis una central nuclear, per exemple, no t'apareixeria. No pots fer mal als altres, i aquest "altres" engloba el país. És un país meravellós, tal i com indica el nom. Us el descriuré perquè us en feu una idea:
Mmm merda. No sé per on començar. Com que està fet dels desitjos dels seus habitants, no puc desciure'l. És inestable, sabeu? Bé, m'hauré d'estalviar la part essencial de descripció.
Total, per què desciure-us un dels meus deitjos?

Nuet al País de les Meravelles.

1 comentari:

nester ha dit...

El País de les Meravelles és una mena d'utopia per que veig. Suposo que cadascú té el seu propi País de les Meravelles, que va modelant així que va passant experiències...

El meu país seria un xic diferent:

No hi hauria aquesta energia que t'impedeix fer mal als altris perquè només hi podrien entrar aquells qui són totalment concients de que cal no fer mal als altres.

No hauries de desitjar quelcom per tenir-ho, només podries tenir les coses que justifiquis que són realment necessàries.

El que s'encarregaria de regular l'entrada i la sortida del País i d'ecoltar les justificacions de cadascun dels seus habitants seria l'Ànima, una mena de consciència més antiga que l'home i que la Terra que habita des de temps immemorials el lloc on hi ha el País. L'Ànima seria anomenada: Senyora de la Coherència.

No hi hauria govern, ja que aquells que l'habitessin serien concients de que no poden infringir les normes de la Coherència, si ho fessin serien expulsats per l'Ànima i no podrien tornar a entrar fins que tornessin a tenir neta la ment.


mmmmm

Faré un text sobre el meu País de les Meravelles, se m'està acudint una molt bona idea!!

Gràcies!!!

m'has inspirat!