Aquesta por

Tinc por. Sí, una por discreta, que es filtra per allà on pot. No és d'aquelles pors que veus clarament; és una por diferent. Hi és, és omnipresent a dintre meu, m'envaeix, però no es manifesta sorollosament. És una por constant, hi és sempre. Cada dia, només de despertar-me al matí i de veure les parets cobertes de pòsters de la meva habitació, es manifesta, gairebé imperceptiblement. Per no parlar de quan surto al carrer. Allò ja és com un esclat de terror ocult. De vegades penso que només la percebo jo, que només la sento jo, d'aquesta manera; però m'equivoco. He conversat amb molta gent que ho sent d'una manera similiar, amb petits punts diferents, com és comprensible, però al capdavall, similar.
Les preguntes són un factor que m'aterreix especialment. Hi ha coses que veus, que saps, però les que et planteges en forma de pregunta són misteris sense resoldre, misteris que probablement mai coneixeràs. Són com petites taquetes borroses que et passen constantment per davant i que, com que hi estàs tan acostumada, ja no hi pares massa esment. És només quan et pares a pensar seriosament que et fixes en algunes d'elles. Estan cobertes per una manta polsosa, i de vegades pots aixecar-la i destapar el misteri, però moltes altres, més de les que es puguin comptar, resten quietes, sense respondre a la teva ordre sorda i suplicant.
Més de les que voldries.